Decimetes

La Crida

Carrers de Volta

Els Gegants

Són els personatges més carismàtics i populars del Corpus. La vespra de la festa, els “Gegants” són col·locats a la façana de la Seu, pareixen, amb la seua majestuosa presència, com si ens apropara i convidara a participar als actes que la Ciutat celebra al voltant de l'exaltació de l'Eucaristia el dia del Corpus.

Des de fa molts anys encapçalen el seguici processonal que per la vesprada recorre Xàtiva pels anomenats “Carrers de volta”.

El nombre dels Gegants i Nanos han estat grups de huit casdascun d'ells, quatre dones i quatre hòmens, simbolitzant des de la seua incorporació les diferents parts del món:

  •  Rei - Reina
  •  Turc - Turca
  •  Negre - Negra
  •  Gitano - Gitana

Allò que es vol representar és l'adoració al Santíssim de tot l’orbe catòlic, sense exclusió de cap lloc, ni raça.

És curiós que també en ocasions molt assenyalades, com proclamacions reials, arribada d’alguna autoritat important a la Ciutat, celebracions festives destacades, etc., es treien els “Gegants i Nanos”, sinònim d’opulència i categoria.

Els Nanos

El grup dels Nanos es compon d'un membre que fa de Capità, amb el cap mès gros i vuit membres que formen parelles durant el ball: quatre dones i quatre hómens que, com els Gegants, simbolitzen les diferents parts del món. Aquesta dansa, després d'uns anys en què va decaure es recuperà en ferse uns caps nous, més lleugers, i ser executada per l'Escola de Danses de Xàtiva que incorporà nous vestits i perfeccionà la coreografia de la dansa.

La Dansa del Paloteig

La dansa del Paloteig no tenia una continuïtat ni estava associada a cap misteri o gremi, s'executava de tant en tant a mena de moixanques o contradanses. El primitivisme de la dansa ens apropa al món guerrer i combatiu. La monotonia dels colps marquen el ritme de la melodia.

Els Llauradors

Aquesta eixia la vespra del Corpus i el dia mateix de la festa associada a algun altre gremi. Simbolitzava la presència de Déu en la sagrada forma, donant exemple de la seua adoració. Els llauradors vestits amb indumentària tradicional de la terra ballaven a ritme de xirimita i tabal.

Les Zíngares

Els Zíngars, raça itinerant per tota Europa des de sempre amb costums i usos diferents als nostres, formaven una minoria marginada, fora de la jurisdicció oficial religiosa-civil, sent tractats com a poble infidel. Simbolitza la submissió d’aquest poble de procedència forània a la suma potestat de l'Eucaristia.

Els Cavallets

Fou aquest dansa antigament una de les més emblemàtiques del Corpus. Servia per anomenar no sols la dansa sinó la cavalcada que recorria la Ciutat la vespra de la festa, coneguda indistintament per “La Degolla” o pels “Cavallets”.

Els Arquets

Uns arquets adornats amb flors, que porten les xiquetes quan executen els moviments del ball, donen nom a aquesta danseta. Els efectes coreogràfics i la riquesa de colorit quan les dansadores pugen i abaixen els arquets és summament vistós i gratificant. La creativitat en allò que toca a la indumentària feu que durant anys anaren vestides de poloneses, nom pel que també se les coneix. El predomini dels elements florals simbolitza la participació del món rural en la festivitat del Corpus.

Els Pastorets

En el segle XVI apareixen per primera vegada en la processó del Corpus els “Misteris” o representacions amb figures animades de temes bíblics concrets, així com passatges de l'Antic Testament, fets, històries, alegories, etc., portant com acompanyament música, danses o, de vegades, textos.

Un dels misteris, “L'Adoració dels Reis”, incloïa la dansa dels “Pastorets”, al·ludint a l'adoració dels pastors al “nat Jesuset”.

Xiquets i xiquetes vestits de pastors realitzen unes senzilles passades al ritme de tabal i xirimita.

Aquesta dansa solia eixir conjutament amb els “Cavallets”.

Els Turcs

Amb la denominació de “Turcs”, “Cavallets”, “Morets”, “Berebers” o “Moriscs” són conegudes, segons poblacions les danses, al·legories, figures, quadres plàstics, etc, que són representades amb motiu de la celebració de les festes més assenyalades. En aquestes ocasions se simulava un combat entre dos bàndols, uns disfressats de moros, els altres de cristians. Els moros conduïts pel seu cabdill i precedits de la figura de Mahoma, eren vençuts, i aleshores, renegaven de Mahoma i reconeixien la superioritat del cristianisme.

La Magrana

D'origen incert aquesta danseta pareix simbolitzar la submissió dels jueus a l'Eucaristia. Novament, es pretenia atraure els infidels a l'autoritat eclesiàstica amb l'impacte visual d'una magrana. Cinc parelles de xiquets i xiquetes amb indumentària tradicional valenciana interpreten al so de tabalet i xirimita uns moviments per trenar i destrenar les llistes que porten subjectes al dit. Acabada la dansa veneren la “Sagrada Forma”.

La Moma

Aquest misteriós personatge emblemàtic per a uns, però respectat per tots és l'eix central que dóna sentit a la dansa que s'executa per a representar l'antagonisme entre les forces del bé i del mal. La Moma, tota de blanc (color incorrupte o virginal) va amb la cara tapada per una carassa, mantellina de mitja lluna i corona amb flors. Porta en una mà un ceptre, signe d'autoritat i en l'altra, un ventall o mocador. Els Momos vesteixen calçó curt de ratlles de colors, espardenyes de careta, jupa vermella i capell amb adornaments i els ulls tapats.

La Moma, encarna la virtut, la puresa, la gràcia, elements tots positius de la cosmogonia cristiana, s'enfronta als set Momos o pecats capitals (luxúria, enveja, ira, gola, avarícia, supèrbia, peresa) que simbolitzen allò demoníac, negatiu, en definitiva, allò condemnable.

La lluita establerta entre les dues forces es materialitza en la dansa on, amb moviments coreogràfics, els set momos fustiguen la Moma intentant dominar-la i tombar-la. La fi de la lluita significarà el triomf de la gràcia sobre els pecats.

Els Apòstols

Dotze personatges bíblics.

L'Agüelo Colomet, Noé

Era el Noé de l’Antic Testament, el del diluvi universal, però la gent no l'anomenava pel seu vertader nom, sinó per l'Agüelo Colomet, donada l'aparença envellida que mostrava la seua encorbada figura i pel colom que portava, anunciador del final del diluvi universal. Els símbols que distingeixen aquest vellet, el colomet i la rameta d'olivera, s'’han universalitzat com els símbols de la pau i la concòrdia entre els pobles.

El Drag

En la simbologia cristiana, el dimoni era representat sobretot per una serp, amb la mateixa forma amb què va ser temptada Eva. Aquesta serp poc a poc va anar convertint-se en un animal fabulós quan se l'adornà amb banyes, orelles, urpes, cua, etc., per a transmutar-se en drac fantàstic i simbolitzar no solament el dimoni, sinó a més l'heregia.

Abraham

L'Arca de l'Aliança

En els primers escrits de l’Antic Testament, l'Arca era venerada pels israelites com l'encarnació viva de l'únic i vertader Déu, símbol i senyal de la presència de Iahvé en la terra. Era exhibida com una figura misteriosa i inaccessible, a la qual el poble havia de respectar, témer, obeir i venerar. Tan sols uns pocs, els escollits per Déu, s'encarregaven del manteniment del culte a més de cuidar-la i transportar-la en les llargues i penoses jornades pel desert. Aquest sancta sanctorum complia la promesa de Déu de guiar el seu poble, l'elegit, durant l'èxode. Moisés, transmissor de la voluntat de Iahvé fou qui va buscar el clergat d'entre els membres de la tribu de Leví.

L'Arca feia de cabdill i guia. A més, era el sagrari on es guardaven les Taules de la LLei que Moisés va rebre de Déu al Sinaí, els manaments de Déu. Posteriorment es guardà també a l'interior de l'Arca la vara del summe sacerdot Aaron i el Manà.

L'Església Catòlica, dipositària de les veritats revelades en la Bíblia, considerà l'Arca com una de les principals figures eucarístiques de l'Antic Testament, per tant, sempre va permetre la seua exteriorització en actes de culte.

L'Arca que s'exhibeix a Xàtiva ha estat dissenyada d'acord amb les mides i detalls que vénen relatats en la Bíblia.

El Rei David i Betsabé

Segons la genealogia reial israelita, David fou el segon rei hebreu de Judà i Israel, famós per haver conquerit Jerusalem i haver-la convertit en la capital política, religiosa i centre de pelegrinatge i culte de l'Arca de l'Aliança.

La idea que vol representar-se amb el rei David i la seua muller Betsabé és recordar els moments quan el monarca acompanyava l'Arca, ballant i tocant la lira, pletòric de content i goig. L'acompanya Betsabé, primer la seua amant, després esposa i mare del savi rei Salomó.

Les Heroïnes

Són conegudes per les Heroïnes quatre dones de reconeguda valia en la història hebrea, que representaven les quatre virtuts cardinals portant cadascuna els respectius símbols:

  • CÈLIA O SEILAM, evoca la prudència, portant un pandero en la mà.
  • JABEL, la identifica una balança com a símbol d'equitat.
  • JUDITH, amb un sabre que féu servir per decapitar el cabdill Holofernes.
  • RUTH, l'aplec d’espigues que porta simbolitza la força davant l'adversitat.

El Raïmot

Representen els hòmens, un per cada tribu de Judà, que Moisés envià des del desert de Paran per a explorar i reconéixer el país de Canaan, territori on s'hauria d’establir definitivament el poble israelita.

En la simbologia teològica cristiana, el raïm vol significar la figura eucarística del vi convertit per la transubstanciació del sacrifici de la Missa en la sang del Redemptor. Podria entendre’s com la fi de l’època del pelegrinatge dels israelites pel desert i l'arribada al país de la Terra Promesa, Canaan, on la fertilitat i les excel·lències, tantíssimes vegades anunciades, són comprovades gràcies als presents de fruites que porten els exploradors, després de 40 dies de reconeixement del territori.

Quatre portadors seran els encarregats de mostrar l'originalitat d’aquest desproporcionat xanglot de raïm, testimoni de la riquesa i fertilitat de la nova pàtria.

La Trilogia

La trilogia d’Abraham, Isaac i l'Àngel. La seua presència s’explica per la idea d’aprofundir i educar el poble en els coneixements de la Història Sagrada. Es pretenia amb aquests personatges mostrar la veritat revelada per Déu. Així, Abraham, considerat per la tradició cristiana com “l'home de la fe”, és dipositari de les promeses de Déu, que va establir amb ell l'Aliança.

La fidelitat arribà a l'extrem de voler immolar el seu fill Isaac, però a punt de l’execució, un àngel li detingué la mà i el salvà. Déu el va premiar amb la possessió de Canaan.

Els Evangelistes

La visió del profeta Ezequiel dels quatre evangelis, representats per misteriosos animals (el bou, la mula, l'àngel i l'àguila), que col·locats antigament a mena de caps, simbolitzen els quatre Evangelistes. Avui el símbol el porten en la mà.

  • SANT MATEU porta un àngel

  • SANT MARC, amb cap de lleó, que s'anomenava “la mula”.

  • SANT LLUC, amb un bou

  • SANT JOAN, amb el cap d'una àguila.

La Tortuga

Els Cirialots

Per a donar major vistositat i sumptuositat a les processons, era costum que les autoritats exhortaren els fidels a participar en aquest tipus d’actes portant ciris, cirials, blandons o destrals blanques. El ciri, sinònim de llum o flama, tenia la funció específica en la litúrgia catòlica de simbolitzar la fe, el fervor, la incorruptivitat o la resurrreció, però també servia per a marcar diferències d'estat dins del sèquit processonal entre els participants. Aquest significat mai s'ha perdut, és més, s'ha anat associant la grandària i ornat del ciri amb la categoria de la persona portadora. Si aquesta, per edat o càrrec tenia un lloc privilegiat en la processó, implicava estar més a prop de la figura central motiu de devoció o adoració, el que explica que portaren els ciris més grans de tots, col·locantse en el cas del Corpus davant de la Custòdia. En principi, resulta difícil rastrejar l'origen d'aquestos simpàtics i impactants Cirialots que, en principi, res tenien a veure amb el simbolisme dels personatges bíblics. És de suposar que els jurats o prohoms de la Ciutat per tal d'honrar i custodiar al Santíssim Sagrament es destacaren de la resta de la comitiva amb els distintius de mostrar un gran ciri. El nombre dels primers components es desconeix, però el cert i segur és que, a poc a poc, va conformar-se un grup de 24 membres, que perdien el caràcter privilegiat que els atorgava la pròpia autoritat civil per a representar personatges bíblics.

La Custòdia

Contacte:

A. C. Escola de Danses de Xàtiva
Centre Cultural Xàtiva (CCX),

Av. Corts Valencianes, S/N

46800- Xàtiva

Apartat de Correus 333

escoladansesxativa@hotmail.com

Telèfon  +34 650 44 27 44 +34 650 44 27 44

Vols fer-te soci?

Si vols unir-te a la nostra associació, utilitza el nostre formulari per posar-te en contacte amb nosaltres. T'esperem!

Ara també pots conéixer millor la nostra associació a través de les pàgines de Facebook:

- Escola Danses Xàtiva

- L'Escola en dansa

- Corpus Xàtiva