Ronda a la Mare de Déu

Carmen Bru era una dona alegre, engrescadora i festera. No tenia prou amb ballar la dansà, a més, sense saber-ho, va iniciar no solament la Ronda a la Mare de Déu de la Seu, sinó que també va participar en els inicis de l’Escola de Danses.

Una vespra de la festa a la patrona, Carme va animar uns quants músics, perquè feren una ronda a la porta de la Seu, entre ells es trobaven Antonio Pinolón, Eugenio Vila, Ángel Pérez o Molina el sedasser. A esta trobada de guitarres, bandúrries i llaüts, que prompte esdevingué costum, li va faltar l’aire, perquè Carmen la portara a l’Escola i la convertira en la primera rondalla de l'Escola de Danses, a mans, és clar, dels Peropadre. Al cap d’uns anys va aconseguir, fins i tot, que l’Abat obrira les portes de la Seu, perquè les xiquetes de l’Escola li ofrenaren rams a la patrona. Com ha acabat la Ronda? Bé, això ja és història de tots coneguda.

Carme fou dansaora, ballaora i més que res, mestra. Ensenyava els menuts en l’Escola de Danses i també en el col·legi Taquígraf Martí, transmetent-los el pur estil de ball de la Costera. Tan prompte els veia destres en el ball, els deia: “Xiqueta o xiquet, prepara la roba de ballar, que ja estàs per a la dansà de la Seu”.