Discografia

A meitat del segle XVIII en tot el territori, de entre tots els balls, destacaven fandangos, seguidilles i boleros.

El fandango i la seguidilla murciana eren, sens dubte, més populars, però el bolero era i encara ho és el ball més elegant.
Tanmateix, si el poble preferia el fandango, la classe privilegiada i benestant, pel contrari, de gustos molt més refinats, s'inclinava per un ball més depurat i una melodia més virtuosa. En aquest moment, es va instaurar la monarquia dels Borbons, que va portar amb ells la moda afrancesada; fou així que l'alta societat preferia ballar en els rics salons palatins els minués i les contradanses franceses acompanyades de violes i violins.
En contrapartida, un corrent reaccionari, provinent del poble i de la noblesa provinciana, defensora d'un estil més autòcton, va posar tot l'empeny en posar de moda els costums i els usos dels majos i va contraposar la xuleria dels balladors a la finor de la cort afrancesada.
Ahí precisament tenia el seu lloc la música i el ball del bolero.

Quede ben clar que bolero és la música, és el ball i és el ballador.
Tot bolero ha de constar de dues parts fixes, cada una d'elles, composada de dues passades i d'un final amb un nombre de punts múltiples de tres. Es necessita, almenys, una parella o un quadre de balladors, guiats per la música de guitarres, llaüts i bandúrries. Els boleros poden ser cantats o majoritàriament sense cant.
Però no sempre fou així. El bolero, en un principi popular com el fandango, de moviments bruscos i espontanis, va acabar derivant a poc a poc en un ball d'estil propi, més lent i reposat, harmoniós i de vistoses passades.
Tanta perfecció va abocar a què els boleros foren executats exclusivament per professionals que els aprenien de la mà de mestres de ball en les acadèmies o escoles boleres com les de Madrid, Sevilla, València o Múrcia.

A la fi, la qualitat i la perfecció del ball va allunyar els boleros del ball de carrer, que, contractats en ocasions especials, s'exhibien en teatres, salons privats, tertúlies culturals o, fins i tot, en festes de l'aristocràcia.
Tan orgullosos com estem del nostre patrimoni, ens agrada intuir que va existir també una escola bolera a Xàtiva. Per què no? En veritat, no és una idea gens descabellada. Tal vegada no és una bona prova la quantitat i qualitat dels boleros recuperats? No és l’Escola de Danses de Xàtiva una escola bolera del segle XXI?

Bolero o bolera també dóna nom al ballador, no exclusivament de boleros, sinó també de fandangos i de seguidilles.
Ens imaginem el bolero, quan ballava, recreant-se, mostrant una postura altiva, una expressivitat un poc exagerada, descarada, una complicitat apassionada amb la parella; l'agilitat en els peus, les voltes sincronitzades amb l'extensió de les cames, el cap inclinat amb gràcia i amb equilibri, els braços a l'espanyola, coordinats amb els peus, al ritme de les postisses. El ballador quasi volava. D'ahí, qui sap, prové el nom de bolero.

 

Contacte:


Escola de Danses de Xàtiva
Apartado de Correos 333
46800 Xàtiva

 

escoladansesxativa@hotmail.com

Teléfono: +34 650 44 27 44 +34 650 44 27 44

¿Vols fer-te soci?

Si vols unir-te a la nostra associació, utilitza el nostre formulari de contacte per a rebre informació. ¡T'esperem!

Ara també pots informar-te sobre tot alló relatiu a la nostra associació a través de les xarxes socials.