Escola Bolera (2019)

Aquest espectacle va ser preparat per a la Fira de Xàtiva de 2019 i va ser estrenat el 19 d'agost.

A meitat del segle XVIII en tot el territori, de entre tots els balls destacaven fandangos, seguidilles i boleros. El fandango i la seguidilla murciana eren, sens dubte, més populars, però el bolero era i encara ho és el ball més elegant. Tanmateix, si el poble preferia el fandango, la classe privilegiada i benestant, pel contrari, de gustos molt més refinats, s’inclinava per un ball més depurat i una melodia més virtuosa. En aquest moment, es va instaurar la monarquia dels Borbons, que va portar amb ells la moda afrancesada; fou així que l'alta societat preferia ballar en els rics salons palatins els minués i les contradanses franceses acompanyades de violes i violins.

 

En contrapartida, un corrent reaccionari, provinent del poble i de la noblesa provinciana, defensora d'un estil més autòcton, va posar tot l'empeny en posar de moda els costums i els usos dels majos i va contraposar la xuleria dels balladors a la finor de la cort afrancesada. Ahí precisament tenia el seu lloc la música i el ball del bolero.

 

Quede ben clar que bolero és la música, és el ball i és el ballador. Tot bolero ha de constar de dues parts fixes, cada una d'elles, composada de dues passades i d'un final amb un nombre de punts múltiples de tres. Es necessita, almenys, una parella o un quadre de balladors, guiats per la música de guitarres, llaüts i bandúrries. Els boleros poden ser cantats o majoritàriament sense cant. Però no sempre fou així. El bolero, en un principi popular com el fandango, de moviments bruscos i espontanis, va acabar derivant a poc a poc en un ball d'estil propi, més lent i reposat, harmoniós i de vistoses passades. Tanta perfecció va abocar a què els boleros foren executats exclusivament per professionals que els aprenien de la mà de mestres de ball en les acadèmies o escoles boleres com les de Madrid, Sevilla, València o Múrcia.

 

A la fi, la qualitat i la perfecció del ball va allunyar els boleros del ball de carrer, que, contractats en ocasions especials, s'exhibien en teatres, salons privats, tertúlies culturals o, fins i tot, en festes de l'aristocràcia. Tan orgullosos com estem del nostre patrimoni, ens agrada intuir que va existir també una escola bolera a Xàtiva. Per què no? En veritat, no és una idea gens descabellada. Tal vegada no és una bona prova la quantitat i qualitat dels boleros recuperats? No és l'Escola de Danses de Xàtiva una escola bolera del segle XXI?

 

Bolero o bolera també dóna nom al ballador, no exclusivament de boleros, sinó també de fandangos i de seguidilles. Ens imaginem el bolero, quan ballava, recreant-se, mostrant una postura altiva, una expressivitat un poc exagerada, descarada, una complicitat apassionada amb la parella; l'agilitat en els peus, les voltes sincronitzades amb l'extensió de les cames, el cap inclinat amb gràcia i amb equilibri, els braços a l'espanyola, coordinats amb els peus, al ritme de les postisses. El ballador quasi volava. D'ahí, qui sap, prové el nom de bolero.

 

En alguns dels nostres boleros així com en altres balls, no es pot amagar eixe aire aflamencat o andalús. En realitat, l'escola flamenca i la bolera varen conviure durant la primera meitat del segle XIX, fins que la improvització i creativitat del flamenco van acabar malauradament desplaçant el bolero a un segon terme.

 

El rellotge avança inexorable i el temps a cada pas ho muda tot: l'entorn, la manera de guanyar-nos la vida, de vestir-nos, d'alimentar-nos, fins i tot de divertir-nos. Malauradament en som uns pocs els que estimem el folklore. No obstant, la nostra veu, encara que silenciosa, arriba segura, potent i orgullosa. L'Escola de Danses com un guardià de la memòria col·lectiva de Xàtiva recrea quasi inalterable una època passada, a través de la música, del ball i de la indumentària.

 

Però açò no és suficient. Perquè el nostre folklore romanga viu, perquè finalment no aboque en l'oblit, no pot deixar d'evolucionar i de transformar-se, adaptant-se als nous temps, a les noves modes. Per això mateix, L'Escola de Danses de Xàtiva ha assumit el repte de continuar creant melodies i coreografies tant de boleros, com de fandangos, masurques, jotes…  procurant romandre en la corda fluixa entre el respecte a la tradició i a la modernitat.

 

La tradició és un bé d'incalculable valor que agraïm a la gent major. Els nostres mestres, Raquel i Sebastià, varen aprendre a ballar d'homes i dones ara desapareguts, però que romanen vius en el record d'esta ciutat: Carmen Bru, Pasqual Soro, Pasqualet, Josep Alberti el Garrut, Pepe Gironés el Mentirós, Pepe Richard, Adela Penadés la Polaca o Tereseta la Cadirera. Així mateix, ha esdevingut fonamental l'afany recopilador i l'estima per la música tradicional dels germans, Pepe i Melcior Peropadre.

 

En fi, la tradició heretada d'aquests homes i dones ha fet possible que ací i ara podem gaudir de melodies i balls de moda durant els segles XVIII i XIX. Respecte, gratitud, admiració cap a tots ells. Els boleros que ens han regalat des del passat podran esdevindre per sempre una part important de la nostra memòria col·lectiva que ens permeta ser conscients dels nostres autèntics orígens. 

 

Contacte:

A. C. Escola de Danses de Xàtiva
Centre Cultural Xàtiva (CCX),

Av. Corts Valencianes, S/N

46800- Xàtiva

Apartat de Correus 333

escoladansesxativa@hotmail.com

Telèfon  +34 650 44 27 44 +34 650 44 27 44

Vols fer-te soci?

Si vols unir-te a la nostra associació, utilitza el nostre formulari per posar-te en contacte amb nosaltres. T'esperem!

Ara també pots conéixer millor la nostra associació a través de les pàgines de Facebook:

- Escola Danses Xàtiva

- L'Escola en dansa

- Corpus Xàtiva