GALERIA DE VIDEOS

Memorial a les víctimes del bombardeig                            de Xàtiva en 1939

L'Escola de Danses de Xàtiva va aconseguir emocionar el nombrós públic congregat davant l'estació de trens de la ciutat durant el matí del diumenge 8 de febrer, a l'acte anual on es commemora l'atroç bombardeig que va sofrir la ciutat el 12 de febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola i que, pel nombre de vícitimes i la destrucció material que va suposar, ha estat qualificat per alguns autors com el Guernica valencià.

El col.lectiu cultural de l'Escola va posar en escena una dramàtica Dansa del Vetlatori, interpretada per 25 balladors i balladores que, perfectament caracterítzats amb indumentària de l'època, representaven les nombroses persones que varen perdre la vida en aquell desgraciat esdeveniment d'horror i dolor que va colpetjar de manera cruel la Xàtiva de la guerra.

Per a aquesta participació de l'Escola, s'ha dut a terme un laboriós treball d'investigació d'indumentària, a càrreg de l'equip indumentarista del col.lectiu cultural xativí, encapçalat per Carmen Soler i Juan Carlos Talón, a més d'una coreografia curada i ben estudiada pels creadors de la idea original i directors escènics Rakel Ferrero i Edu Gandia, el resultat de la qual fou el sentiment expressat en els rostres de la gent que emplenava de gom a gom la plaça de l'estació. En l'actuació també va participar la cantadora de l'Escola, Mari Nieves Gil, acompanyada perls músics Ricard Soriano i Francesc Albero.
Per a l'Escola de Danses de Xàtiva el fet d'haver participat en la commemoració del Bombardeig ha estat una oportunitat de retre sentit homenatge a persones que malauradament varen perdre la vida en un trist esdeveniment que desgraciadament encara hui es repeteix en moltes parts del món.
L'Escola desitja que la seva participació puga servir per a lluitar modestament des de la cultura per eliminar tot tipus de violència, enfrontament i guerres inútils.

1707 Música per a una escena

Costera amunt, Costera avall.

FOTOMUNTATGE GALA SONA LA DIPU "Escola de Danses de Xàtiva"

Jota de Xàtiva

Hi ha qui afirma que la jota és l’estil de cant i ball més modern del folklor musical a Espanya. El que ningú pot negar és que es tracta de l’estil més estés i variat per tot arreu. A quasi totes les poblacions valencianes es poden trobar mostres i modalitats de jota.

Entre les cobles s’intercalen tornades cantades o melodies instrumentals. La jota és interpretada de diferents maneres i circunstàncies: per a cants de ronda, de quintos, de bressol o per a balls i feiner etc.

La nostra jota té un caràcter viu, airós i prou popular que amb la seua original coreografia la diferència de la majoria de les conegudes valencianes.

La melodia va ser rescatada i arrangada per antics membres de l’Escola de Danses de Xàtiva, i el ball va ser també muntat pels mestres mes veterans.

Bolero Vell - "Escola de Danses de Xàtiva"

 

El bolero és considerat el ball de saló per antonomàsia. Es ballava als palaus i sales de ball de l’aristocràcia a les ordres d’un mestre de ball que organitzava les passades, les quals es compten amb punts de 6, 12 o 24.

Aquest, és un dels primers boleros recuperats a Xàtiva, on se n’han trobat bastants peces. És el més sumptuós i elegant, i el que dona l’estructura perfecta del que ha de ser un bolero. El nom de “vell” fa referència, possiblement, a que és el més antic.

La melodia va ser rescatada i arranjada per l'Escola de Danses de Xàtiva, i foren els mestres de ball Carmen Bru, Sebastià Garrido, Raquel Langa i Pepe Richart, els que muntaren les passades i aconseguiren un dels balls mes emblemàtic de l'Escola de Danses de Xàtiva.

 

U del tio Mariano

U  DEL TIO MARIANO

 

 A uns km. de Xàtiva està el poble de Genovès, d'on procedeix aquesta melodia acomodada al ball de l’U, anomenat també ball de comptes.

 

El nom el rep del “tió” Mariano, personatge atípic,  per que encara en els saraus i en els moments de diversió tocava  aquesta melodia  tradicional en la seua guitarra,  ballant-la algunes persones majors.

Bolero Vell - "Escola de Danses de Xàtiva"

Dotze i U - "Escola de Danses de Xàtiva"

 

De la família dels fandangos, està recuperat en la població de canals, la Costera. La particularitat d’aquest ball és que té una estructura de cobla ballada en la que el ballador realitza el passeig plà, i és en la tornada quan es fa la “passà”. 

Dansa del Vetlatori - "Escola de Danses de Xàtiva"

 Informació i recopilació facilitada per Tereseta la Cadirera, Pasqualet Soro i Josep Albert  el Garrut, tots ells ja difunts. Ens contaven que aquestes danses s’executaven amb motiu de la mort d’un xiquet menor de  7 anys, es a dir, abans d’haver pres la primera comunió. A la criatura difunta considerada innocent i lliure de pecat posseïa els atributs d’un angelet i per tant la seua animeta  pura de la maldat del món entrava al cel per a gaudir de la presència de Déu. El xiquet en aquest cas rebia el nom d’infant, albat, albaet i també mortixol. El veïnat era l’encarregat de buscar o preparar un taüt o caixeta col·locada damunt d’una taula, a la qual l’adornaven amb garlanda, teles, sanefes etc.

Al xiquet se’l vestia amb una túnica blanca o blaveta, sabatetes blanques i al cap una coroneta de flors naturals sinònim de puresa angelical. Al voltant d’esta mena de cadafalet uns braons encesos ritualitzaven l’acte que a més de donar llum a la fosca nit, ajudaven a propiciar un ambient íntim de recolliment davant la  situació dolorosa que patien els familiars i amics.

Adreçat i col·locat l'albaet al mig la casa i havent-se  complit el ritus de la preparació del sepeli, eren els joves els que entraven en escena a continuació per a organitzar una vetllada amb doble finalitat:  per una banda el respecte als pares i al xiquet de cos present  i per l’altra amenitzar la vetllada amb balls, viandes i contes per tal que resultara més curta la nit.     Cacaus tramussos, roses, torrons de gat, figues seques, panses, mistela etc.  eren els productes que aportaven les persones que de manera explicita participaven del vetllatori. Arribada la mitjanit les portes de la casa es tancaven i el que ocorria dins era privatiu dels més arrimats a la família. Curiosament eren els joves el grup mes nodrit de tots perquè s’entenia i els majors ho permetien que aquestes reunions eren motiu d’encontre i d’enamorament entre els potencials nuvis. Així és com en deia  Na Tereseta la Cadirera que quan sentien tocar les campanes d´albaet s’alegraven perquè això implicava celebrar un Sarau entre els joves dins del ritus del vetllatori. Per tant no faltava la música i el ball dins la intimitat  dels presents. Tan sols una guitarra i en contades ocasions una rondalla amenitzaven la nit acontentant sobretot als joves.

El ball començava ja de matinada després d´aver-se donat el condol als pares. El ritme de la guitarra sonava i alguna que altra parella de majors iniciaven el ball acompanyat per coples per tal d’animar l’estat anímic dels pares o fent referència a l’estat celestial de l´albaet.  Després eren els joves els que continuaven ballant però les coples ja no anaven dirigides als subjectes, motiu de l’acte, sino al xic o xica que ballant ballant, s´agasajaven l'un a l’altre amb lletres carinyoses, picants, d’escarni, halagüenyes, intranscendents i de vegades obscenes. La música i el cant eren preferentment a l’estil de l’Ú amb totes les seues vessants  perquè  eren més fàcils de cantar i expressaven millor el sentiment dels afectats. Les passades eren senzilles estretes de la dansà sense més.

Les últimes referències d’aquests saraus com s'els anomenava  més que vetllatoris, daten al voltant de 1930.

Aquesta dansa s'estranya per la dificultat que suposa la seua execució. Tant el ritme melòdic, la raresa del passeig com la distribució de la cobla, pareix com si anaren per separat, com si no hi-haguera conjunció, però que a la fi tot desemboca en un tot harmònic que convida a la reflexió i complaença.

U d'Ador "Escola de Danses de Xàtiva"

 

De la família dels fandangos, l'u és un ball originat al sud del pais valencià a finals del segle XVII o començaments del XVIII. Es troba fortament arrelat a totes les comarques de la meitat sud.

És un ball que presenta moltes denominacions.

Al sud s'anomena malaguenya, a les comarques centrals u, a les comarques castellanoparlants més interiors fandango (la mateixa denominació que a les illes) i a les de més al nord marineria.

Normalment prén el nom del poble o localita on es compossat o es balla, aquest d’Ador, es de la comara de la Safor.

II Gala SONADIPU "Escola de Danses de Xàtiva"

Participació de l'Escola de Danses de Xàtiva a la I Gala Sona la Dipu en la modalitat Cants i Balls tradicionals que va tindre lloc en València el 20 de novembre de 2010 al Teatre Principal.

DESFILADA BOATO DE CASTELLÓ "Escola de Danses de Xàtiva"

Arrelats2011 - (fragment)

Arrelats2011 - Gentilesa de "http://www.youtube.com/user/josepcs63"  Josep Carretero

MOLTES GRÀCIES

Presentació de la fallera major de Xàtiva 2012

Presentació de la Fallera Major 2012 a Xàtiva, Neus Esplugues Barberà, qui va ser obsequiada amb la sorpresa de dos balls a carrec de membres de l'Escola de Danses, d'on ella pertany i forma part del cos de ball.

Moltes Felicitats Neus.

Contacte

Escola de Danses de Xàtiva
CCX - Centre Cultural Xàtiva

Avinguda Corts Valencianes
46800 Xàtiva


Apartat de Correus, 333


Teléfono: +34 650442744

 

mail: escoladansesxativa@hotmail.com

 

També és pot posar en contacte amb nosaltres utilitzant el nostre formulari de contacte.

 

 2017

VII MOSTRA DE FOLKLORE

GranTeatre de Xàtiva 

 

 

* ArrelatsFolk 2016 *

VI MOSTRA DE FOLKLORE

GranTeatre de Xàtiva 

 

     

22.00h: Concierto recital del histórico grupo de                música celta                   

 

 LUAR NA LUBRE  

presentando en Xàtiva su último disco Extra Mundi.

En el concierto participarán las Collas de dolçaines y tabals.

LA SOCARRÀ de Xàtiva y LA DEGOLLÀ de Alcoi.

                     Gran Teatre de Xàtiva.

Entradas: 12 euros- platea

                 10 euros - anfiteatro y palcos.

Venta de entradas: www.instanticket.es 

También en la Casa de la Joventut y en taquilla del Gran Teatre desde una hora antes del espectaculo, el día de la actuación. 

22.00h: Concierto de música de raíz valenciana                a cargo de

      PEP GIMENO BOTIFARRA y PAU CHÀFER. Presentando su nuevo disco

A un home que ve del poble ningú fa baixar la cara”.

(A un hombre que viene del pueblo nadie le hace bajar la cara)

 

                     Gran Teatre de Xàtiva.

 

Entradas: 12 euros - platea

                 10 euros -  anfiteatro y palcos.

Venta de entradas: www.instanticket.es 

También en la Casa de la Joventut y en taquilla del Gran Teatre desde una hora antes del espectaculo, el día de la actuación. 

Inauguración de

Arrelats Folk Xàtiva 2016.

 

Viernes 23 de septiembre:

 

20.30h: Claustro del Museo del Almodí.

 

Concierto-clase magistral  de música, percusiones tradicionales e instrumentos de cocina a cargo de VANESA MUELA de Castilla y León.

                          Donativo: 3 euros.

                          

Noticies

L'Escola de Danses en la Fira 2012

16 d'Agost, dijous a les 23:30 en el Reial de La Fira

25 D’ABRIL A XÀTIVA

HOMENATGE ALS MAULETS

EL BALL DE TORRENT

Sense desordres ni aldarulls,

24 i 25 de febrer a les 20:30h.

Gran Teatre de Xàtiva