Indumentària Femenina

La Camisa

La camisa és la primera peça que es col·locava la dona. Confeccionada amb cànem o lli, consta d'una peça que cobreix des de les espatlles fins baix dels genolls ambvol en la part baixa (A). Aquest s'aconsegueix afegint-li unes gaiesals laterals (D). En la zona de l'aixella porta una peça quadrada anomenada aixelleró (C) que proporciona l'amplitud necessària per facilitar el moviment del braç. Les mànigues de les camises usades amb gipons eren ajustades i estretes, en canvi, les que s'usaven amb el justillo eren curtes, arribaven fins el colze (B).Quant a l'escot,era ample i generalment quadrat (E). Les mànigues solien fer-se amb llenç més fi i s'ornamentaven amb randes de cotó d'uns 5 cm. En canvi al coll les randes són d'uns 2 cm.

Les Sinagües

Les sinagües eren faldes interiors que cobreixen de cintura cap avall, generalment confeccionades de cànem o lli. La seva funció principal era la d'estovar el guardapeus. Se solien adornar amb tablilles (lorces) i volants de teixits més fins, bé de fil, bé de cotó. A l'hora de confeccionar-les s'ha de tindre en compte que han de ser més curtes que la falda i amb un vol de 3 caigudes d'una tela doble ampla. Per aconseguir el volum desitjat farem servir almenys dues sinagües. La seua confecció és similar a la de les faldes exteriors. La cintura arreplega el vol amb xicotets plecs subjectats amb vetes. Dos terços del vol s'utilitzaran per la part posterior i el terç restant per a la part davantera, estant ambdues parts separades per dues obertures laterals. 

El Guardapeus

De quina manera cobrien les dones les sinagües? Clarament amb el guardapeus, part externa de la indumentària femenina. Com les sinagües, la trinxa estava dividida en dues peces, una davantera i una altra posterior, subjectades a la cintura amb vetes. La seva llargària era d'uns 15 cm per damunt del turmell i el seu vol, de 3 caigudes amb tela doble ampla.

La part interna del baix del guardapeus estava protegida per una ferma (el ruedo) o tira de tela d'uns 15 cm d'ample, que a més de protegir, reforçava el baix. Si les faldes eren de mudar, el color preferit del ruedo era el rosa.

La diversitat dels teixits és gran: cotó, indiana, seda, llana ... i també les guarnicions, volants, randes... Però el teixit i el color triats per a la nostra falda, determinarà el tipus d'adorn que puguem ficar.

Mostra de teixits de cotó:

Mostra de teixits de seda:

Mostra de teixits d'hivern (llanes i panyos):

El Justillo

Peça que cobreix el cos des de les espatlles fins la cintura, també conegut com cosset, coteta, etc. Sense mànigues i, en general, molt escotats, deixaven veure el naixement dels pits. L'escot pot ser quadrat o rodó. Per sota de la cintura el justillo acaba amb almenes. Per ajustar la peça al cos s'utilitza un cordó que passat per uns ullets oprimeix el cos i eleva els pits. Per donar més consistència a aquesta acció, s'armava el teixit amb barbes de balena, branques d'olivera, espart, etc. Se solia reforçar l'escot del justillo amb pell o badana que alhora era un element decoratiu. Els justillos solien ser confeccionats en la majoria dels casos amb teles riques de colors vius.

El Gipó

La dona també podia vestir amb gipó, molt similar al justillo, del qual es diferencia per estar proveït de mànigues. Aquesta peça cobreix el cos des de les espatlles fins la cintura. Trobem gipons amb tres tipus diferents de mànigues: llargues fins a les monyiques, màniga a tres quarts i mànigues pel colze.

Les mànigues llargues fins les monyiques solien ser molt ajustades obrint-se en un lateral, que es tancava amb botons o manzanetas normalment de plata. Els gipons amb aquest tipus de mànigues acabaven a la cintura amb almenes.

Les mànigues a tres quarts i pel colze, podien adornar-se amb randes. Aquest tipus de gipó podria acabar-se amb aletes o faldilles i generalment es confeccionaven amb teixits més rics.

Predominen els gipons amb colors foscos com el negre, el morat, el violat, el blau o el verd i amb teixits com el drap de llana, ras o setí i vellut.

El Davantal

Damunt de la falda es posava el davantal, peça normalment de forma rectangular que cobria la part davantera de la falda. Es confeccionava amb cotó o seda i solia portar brodats a punt de cadeneta i ornaments amb randes, lluentons, etc. Podem trobar davantals de diferents característiques.

El Mocador

Com que les dones no podien mostrar l'escot, es feia necessari l'ús del mocador. Aquest, peça quadrada, en doblegar-se en diagonal esdevenia triangular. La dona se'l col·locava al coll i així el cobria. Confeccionats amb cotó o seda, es brodaven a punt de cadeneta amb treballs en filtiré. També es podien adornar amb randes, lluentons, etc.

Altres peces per cobrir les espatlles utilitzades en èpoques posteriors foren entre altres les caputxes, els mocadors de fleco o els mantons de Manila.

Altres Complements Importants

Tant l'home com la dona, per cobrir la cama fins el genoll se servien de les calces, de seda, de llana o de cotó, subjectades per lligacames. Quant al calçat, nomenarem no solament la sabata, sinó també l'espardenya.

Pel que feia als cabells, la dona se’ls pentinava formant un únic monyo, topo, castanya o pataca, que subjectava amb unes agulles i adornava amb una pinta.

Per localització geogràfica de L'escola de Danses (Xàtiva) i època que volem representar, les pintes més adequades són les quadrades ornamentades en "flor d'aigua". Segons A. Cantos Camps al llibre "El traje de labradora valenciana": "...en la zona de l'Alcudia de Crespins, Canals y alrededores la pinta es rectangular, sin la parte superior en forma de cuchara..." Aleshores aconsellem aquesta com una primera opció a buscar.

Contacte:


Escola de Danses de Xàtiva
Apartado de Correos 333
46800 Xàtiva

 

escoladansesxativa@hotmail.com

Teléfono: +34 650 44 27 44 +34 650 44 27 44

¿Vols fer-te soci?

Si vols unir-te a la nostra associació, utilitza el nostre formulari de contacte per a rebre informació. ¡T'esperem!

Ara també pots informar-te sobre tot alló relatiu a la nostra associació a través de les xarxes socials.