LA DANSÀ A XÀTIVA

El ball propi i tradicional del País Valencià és la dansà. Es balla al carrer i hi participa tot el qui vol, tinga molt o poc coneixement del ball, s’adequa al nivell de cada ballador/a.

Xàtiva en una de les localitats que hi ha contribuït al fet que aquesta manifestació lúdica i artística s’ haja conservat i haja arribat fins a l’actualitat gràcies a què la Dansà del Carrer Sant Josep ha anat fent-se fins ara. Antigament se'n feien moltes de dansades, tots els carrers en la seua festa incloïen una Dansà, que quasi sempre coincidia en dissabte, deixant el diumenge per a ballar Folies, dansa també de carrer però menys elegant i més simple en la que els participants es disfressaven amb el que tenien però invertint els papers de la vida real, “el món al revés”, els homes es vestien de dones, els entremaliats de retors, les dones d’homes…. Les Folies també s’han mantingut en el Carrer Sant Josep. 

( Sabieu que el Carnesstoltes a la ciutat de Xàtiva va tenir una acceptació i seguiment extraordinaris durant els anys de la II República Espanyola, finiquitat bruscament pel regim del general Franco després de la Guerra Civil ?. La nostra benvolguda Carme Bru ja participava en aquelles festes. Mireu què deia del Carnestoltes i de Carme la crónica del periòdic El Radical del 9 de març de 1935:
"Los bailes de Carnaval... El baile infantil del Círculo Setabense. Puede decirse que este festejo es al que más atención presta el público, ya que en él puede apreciarse el ingenio y el buen gusto de los familiares del “peque” disfrazado que henchido de satisfacción ostenta su llamativa indumentaria carnavalesca...
El Jurado calificador que adjudicó los cuatro premios extraordinarios por este orden: Primera, Finita Montoro Martinez, que vestía un hermoso traje de clavariesa bretona. Segunda, Marujita Sanz Pérez hija del director del Hospital Municipal que presentaba con mayestática arrogancia un auténtico traje de Dama del siglo XVIII admirablemente confeccionado. Tercera, Marisol Llixona, que lucía un hermoso traje de labradora a la antigua usanza. Cuarta, Carmencita Bru Torregrosa, que llevaba un lindísimo traje de Hada hábilmente trazado y de mucha originalidad.  Text tret de La Casa de la Cultura de Xàtiva )

També es ballava Dansà a la Fira d’agost i en altres festivitats, i d’una manera espontània sempre que hi haguera algun instrument per fer música i gent disposada a divertir-se i passar una estona cantant i ballant.

Els instruments de la Dansà són la xirimita, encarregada de la melodia, i el tabal, que marca el ritme. Però, diuen els estudiosos, com l’historiador Sebastià Garrido, membre fundador de l’Escola de Danses de Xàtiva, que, antigament, no sempre hi havia a mà una xirimita o un tabal, aleshores utilitzaven l’instrument que tenien a l’abast, el cas era tenir música i percussió. Els balladors s’acompanyen de postisses.

La Dansà està estructurada de la següent manera: Una part anomenada “passeig”, que sempre és igual, i que s’alterna amb una altra part que són “les passades” que varien en dificultat segons el nivell dels qui ballen, però que sempre són de 6 punts o de 12 punts. Qualsevol que sàpiga ballar el passeig pot participar en una dansà encara que no sàpiga cap passada.

La Dansà comença en un punt d’un carrer o plaça i va avançant mentre es fa el “passeig” fins a arribar al punt acordat per ser el final de la Dansà. (Mentre es ballen passades no s’avança).

En la Dansà de Xàtiva es fa:
• mentre sona el tabal passeig
• quan comença la xirimita es fan uns passos que s’anomenen eixida.
• L’eixida ens introdueix en la passà que es balla mentre sona la melodia
• quan acaba la passà es balla el final  que ens torna a portar al passeig.

Hi ha moltes passades diferents, algunes que ens han arribat des de temps antics, altres inventades per Mestres de ball per a Dansà, i d’altres tretes d’altres balls però que per la seua estructura, de 6 o 12 punts s’acoblen a la Dansà.

Juan Parraga

Com estem veient la Dansà de Xàtiva té varies característiques pròpies, una altra d’elles és la disposició del balladors i balladores:

  • Comença la Dansà una parella a la que se li posa el nom de “Cap”, ( antigament a la xica que anava de Cap de dansà la treia a ballar el ballador que després faria de “Cua”, ballava amb ella una passà i li la deixava a la seua parella i després feia el mateix amb totes les xiques que ballaven fins que quedaba una que seria  la que ballava amb ell). 
  • • Després del “Cap”, va el cos de Dansà, tots els balladors i balladores que hi participen, organitzats per quadres, és a dir, dues parelles que formen un quadre i que es posaran d’acord en les passades que faran cada vegada que sone la xirimita, d’eixa manera cada quatre balladors formen un grup independent dels altres quadres, així qui està mirant la dansà veu que cada grup de quatre balladors ballen al mateix temps passades diferents. Per a posar-se d’acord i entendre’s cada passada té un nom, així trobem: “la primera”, “la munyequita”, “el bolero”, “la mitja de rosa”, “Canals”, “el huit”, “la Brigida”, “Carmen”, “la granejà”……..i moltíssimes més. 
  • • Tanca la Dansà una parella que anomenem “Cua” que sol estar formada per un bon ballador i una bona balladora que quan arriben al final de la Dansà es lluiran fent l’última passà.
foto: Juan Parraga, edició: Josep Tomás

Una altra particularitat de Xàtiva és que els balladors afegeixen voltes, que es diuen “de adorno”, a les seues passades.

Malgrat les particularitats de cada població tots els que en saben poden participar en dansades que es fan a altres localitats, ja que el que és comú a totes és l’estructura de la música. Això sí, gràcies a la tasca d’investigació, recuperació i divulgació de l’Escola de Danses de Xàtiva, és impressionant veure a grups d’altres pobles i ciutats, fins i tot de punts allunyats de la Costera, ballant passades pròpies de la ciutat de Xàtiva. 

El mestre de ball Sebastià Garrido sempre diu que “La Dansà és la mare de tots els balls” perquè a partir dels seus passos prenen forma altres tipus de balls.

La Costera i en particular Xàtiva és rica en folklore perquè compta en diferents i variats estils de cants i de balls. Això es deu a la situació geogràfica privilegiada de la nostra zona, que sempre ha sigut zona de pas. A més sempre ha acudit gent d’altres terres a treballar en les diferents campanyes agrícoles que el camp i l’horta de valència ofereix, alguns com a temporers i altres per quedar-se. Aquestes persones portaven el seu folklore, els seus balls i les seues cançons que compartien amb els valencians en les hores d’esbarjo. Aquests últims el que van fer va se acoblar eixes melodies i eixos balls al seu estil, acoblant també els passos de ball als que ells sabien fer, traduint i canviant la lletra per contar fets propis…així és com a Xàtiva tinguem “Sevillanes ”, “malagenyes”, “granadines”, “habaneres”, fandangos, jotes, peses molt aflamencades com “Les Peteneres”, “El Peteneral”…..

Fins ací hem parlat de balls, músiques i cants pròpies del poble, de la gent humil I treballadora, però Xàtiva també compta amb gran quantitat de peses de ball que feien servir gent de diners en les seues cases que comptaven amb saló de ball. Aquestos balls no naixien de la tradició popular sinó que la música la componia algun mestre de capella i un mestre de ball era l’encarregat de muntar el ball i ensenyar-lo. Entre aquestes peses destaquen els boleros. Se n'ha trobat tants a Xàtiva que es té la seguretat que la ciutat sempre ha tingut Mestres de ball de qualitat, fins i tot es parla d’una Escola Bolera. A més de Boleros han arribat fins a nosaltres polques, masurques, sarabandes…i altres balls de saló.

Es pot dir que Xàtiva té un extens i ric patrimoni folklòric que forma part de la cultura i de la història de la ciutat.

 

María Teresa Pérez Bellido

Contacte

Escola de Danses de Xàtiva
CCX - Centre Cultural Xàtiva

Avinguda Corts Valencianes
46800 Xàtiva


Apartat de Correus, 333


Teléfono: +34 650442744

 

mail: escoladansesxativa@hotmail.com

 

També és pot posar en contacte amb nosaltres utilitzant el nostre formulari de contacte.

 

* ArrelatsFolk 2016 *

VI MOSTRA DE FOLKLORE

GranTeatre de Xàtiva 

 

     

22.00h: Concierto recital del histórico grupo de                música celta                   

 

 LUAR NA LUBRE  

presentando en Xàtiva su último disco Extra Mundi.

En el concierto participarán las Collas de dolçaines y tabals.

LA SOCARRÀ de Xàtiva y LA DEGOLLÀ de Alcoi.

                     Gran Teatre de Xàtiva.

Entradas: 12 euros- platea

                 10 euros - anfiteatro y palcos.

Venta de entradas: www.instanticket.es 

También en la Casa de la Joventut y en taquilla del Gran Teatre desde una hora antes del espectaculo, el día de la actuación. 

22.00h: Concierto de música de raíz valenciana                a cargo de

      PEP GIMENO BOTIFARRA y PAU CHÀFER. Presentando su nuevo disco

A un home que ve del poble ningú fa baixar la cara”.

(A un hombre que viene del pueblo nadie le hace bajar la cara)

 

                     Gran Teatre de Xàtiva.

 

Entradas: 12 euros - platea

                 10 euros -  anfiteatro y palcos.

Venta de entradas: www.instanticket.es 

También en la Casa de la Joventut y en taquilla del Gran Teatre desde una hora antes del espectaculo, el día de la actuación. 

Inauguración de

Arrelats Folk Xàtiva 2016.

 

Viernes 23 de septiembre:

 

20.30h: Claustro del Museo del Almodí.

 

Concierto-clase magistral  de música, percusiones tradicionales e instrumentos de cocina a cargo de VANESA MUELA de Castilla y León.

                          Donativo: 3 euros.

                          

Noticies

L'Escola de Danses en la Fira 2012

16 d'Agost, dijous a les 23:30 en el Reial de La Fira

25 D’ABRIL A XÀTIVA

HOMENATGE ALS MAULETS

EL BALL DE TORRENT

Sense desordres ni aldarulls,

24 i 25 de febrer a les 20:30h.

Gran Teatre de Xàtiva