El ball propi i tradicional del País Valencià és la dansà. Es balla al carrer i hi participa tot el qui vol, tinga molt o poc coneixement del ball, s’adequa al nivell de cada ballador/a.

Xàtiva en una de les localitats que hi ha contribuït al fet que aquesta manifestació lúdica i artística s’ haja conservat i haja arribat fins a l’actualitat gràcies a què la Dansà del Carrer Sant Josep ha anat fent-se fins ara. Antigament se'n feien moltes de dansades, tots els carrers en la seua festa incloïen una Dansà, que quasi sempre coincidia en dissabte, deixant el diumenge per a ballar Folies, dansa també de carrer però menys elegant i més simple en la que els participants es disfressaven amb el que tenien però invertint els papers de la vida real, “el món al revés”, els homes es vestien de dones, els entremaliats de retors, les dones d’homes…. Les Folies també s’han mantingut en el Carrer Sant Josep. 

( Sabieu que el Carnesstoltes a la ciutat de Xàtiva va tenir una acceptació i seguiment extraordinaris durant els anys de la II República Espanyola, finiquitat bruscament pel regim del general Franco després de la Guerra Civil ?. La nostra benvolguda Carme Bru ja participava en aquelles festes. Mireu què deia del Carnestoltes i de Carme la crónica del periòdic El Radical del 9 de març de 1935:
"Los bailes de Carnaval... El baile infantil del Círculo Setabense. Puede decirse que este festejo es al que más atención presta el público, ya que en él puede apreciarse el ingenio y el buen gusto de los familiares del “peque” disfrazado que henchido de satisfacción ostenta su llamativa indumentaria carnavalesca...
El Jurado calificador que adjudicó los cuatro premios extraordinarios por este orden: Primera, Finita Montoro Martinez, que vestía un hermoso traje de clavariesa bretona. Segunda, Marujita Sanz Pérez hija del director del Hospital Municipal que presentaba con mayestática arrogancia un auténtico traje de Dama del siglo XVIII admirablemente confeccionado. Tercera, Marisol Llixona, que lucía un hermoso traje de labradora a la antigua usanza. Cuarta, Carmencita Bru Torregrosa, que llevaba un lindísimo traje de Hada hábilmente trazado y de mucha originalidad.  Text tret de La Casa de la Cultura de Xàtiva )

També es ballava Dansà a la Fira d’agost i en altres festivitats, i d’una manera espontània sempre que hi haguera algun instrument per fer música i gent disposada a divertir-se i passar una estona cantant i ballant.

Els instruments de la Dansà són la xirimita, encarregada de la melodia, i el tabal, que marca el ritme. Però, diuen els estudiosos, com l’historiador Sebastià Garrido, membre fundador de l’Escola de Danses de Xàtiva, que, antigament, no sempre hi havia a mà una xirimita o un tabal, aleshores utilitzaven l’instrument que tenien a l’abast, el cas era tenir música i percussió. Els balladors s’acompanyen de postisses.

La Dansà està estructurada de la següent manera: Una part anomenada “passeig”, que sempre és igual, i que s’alterna amb una altra part que són “les passades” que varien en dificultat segons el nivell dels qui ballen, però que sempre són de 6 punts o de 12 punts. Qualsevol que sàpiga ballar el passeig pot participar en una dansà encara que no sàpiga cap passada.

La Dansà comença en un punt d’un carrer o plaça i va avançant mentre es fa el “passeig” fins a arribar al punt acordat per ser el final de la Dansà. (Mentre es ballen passades no s’avança).

En la Dansà de Xàtiva es fa:
• mentre sona el tabal passeig
• quan comença la xirimita es fan uns passos que s’anomenen eixida.
• L’eixida ens introdueix en la passà que es balla mentre sona la melodia
• quan acaba la passà es balla el final  que ens torna a portar al passeig.

Hi ha moltes passades diferents, algunes que ens han arribat des de temps antics, altres inventades per Mestres de ball per a Dansà, i d’altres tretes d’altres balls però que per la seua estructura, de 6 o 12 punts s’acoblen a la Dansà.

Com estem veient la Dansà de Xàtiva té varies característiques pròpies, una altra d’elles és la disposició del balladors i balladores:

• Comença la Dansà una parella a la que se li posa el nom de “Cap”, ( antigament a la xica que anava de Cap de dansà la treia a ballar el ballador que després faria de “Cua”, ballava amb ella una passà i li la deixava a la seua parella i després feia el mateix amb totes les xiques que ballaven fins que quedaba una que seria  la que ballava amb ell). 

• • Després del “Cap”, va el cos de Dansà, tots els balladors i balladores que hi participen, organitzats per quadres, és a dir, dues parelles que formen un quadre i que es posaran d’acord en les passades que faran cada vegada que sone la xirimita, d’eixa manera cada quatre balladors formen un grup independent dels altres quadres, així qui està mirant la dansà veu que cada grup de quatre balladors ballen al mateix temps passades diferents. Per a posar-se d’acord i entendre’s cada passada té un nom, així trobem: “la primera”, “la munyequita”, “el bolero”, “la mitja de rosa”, “Canals”, “el huit”, “la Brigida”, “Carmen”, “la granejà”……..i moltíssimes més. 

• • Tanca la Dansà una parella que anomenem “Cua” que sol estar formada per un bon ballador i una bona balladora que quan arriben al final de la Dansà es lluiran fent l’última passà.

Fins ací hem parlat de balls, músiques i cants pròpies del poble, de la gent humil I treballadora, però Xàtiva també compta amb gran quantitat de peses de ball que feien servir gent de diners en les seues cases que comptaven amb saló de ball. Aquestos balls no naixien de la tradició popular sinó que la música la componia algun mestre de capella i un mestre de ball era l’encarregat de muntar el ball i ensenyar-lo. Entre aquestes peses destaquen els boleros. Se n'ha trobat tants a Xàtiva que es té la seguretat que la ciutat sempre ha tingut Mestres de ball de qualitat, fins i tot es parla d’una Escola Bolera. A més de Boleros han arribat fins a nosaltres polques, masurques, sarabandes…i altres balls de saló.