Concurs SONALADIPU amb balls i cant tradicionals

També pots vore el video en aquest enllaç

http://youtu.be/hpXb6O0oQYU

L’ESCOLA DE DANSES DE XÀTIVA A LA FINAL DE SONA LA DIPU

Lliurem aquestes paraules per poder entendre la nostra actuació en la final de Sona la Dipu, que conforme pensàvem no ha passat desapercebuda, provocant tot tipus de reaccions, felicitació i manifestacions de solidaritat però també critiques i disconformitat. Sabem que es llarg l’escrit però es que volem que comprengueu el per què, i per això calia posar en antecedents.

El dissabte, 13 de setembre, al Teatre Principal va tindre lloc el final de “Sona la Dipu amb música, balls i cançons tradicionals”, en la que participaven huit grups, i entre ells L’Escola de Danses de Xàtiva. 

UN POC DE HISTÒRIA DE L’ESCOLA DE DANSES EN EL CONCURS

El grup de Xàtiva ha participat en tres edicions quedant sempre entre els tres primers. Aquest any després de quedar segons en la semi final vam fer exercici de reflexió sobre aquest tipus de competicions i de la distancia, cada vegada més gran, que hi ha en la forma d’entendre el folklore entre L’Escola i la Federació.

L’Escola fa temps que aposta per la innovació i per l’adaptació del folklore als nous temps, pensem que no podem quedar-nos estancats i continuar ballant, cantant i tocant com s’ha fet sempre, cal crear i innovar.

No és la primera vegada que els de Xàtiva hem posat la nota innovadora en aquests concursos. Sempre que ens hem presentat hem apostat per presentar una creació trencadora i original, al igual que fem en tots els nostres espectacles i actuacions, tan en gran com en xicotet format.

El primer any vam ser pioners en recrear escenes per tal de presentar els balls, cosa que en un primer moment va ser polèmic , amb  opinions de tot tipus, des dels que es van sorprendre i els va agradar, per l’amenitat que suposa presenciar un espectacle teatralitzat i els que pensaven que allò no era folklore sinó “parafernalia”, (paraula emprada per una persona principal de federació), i que el temps damunt d’un escenari és per ballar i cantar. Malgrat tot, actualment quasi la totalitat dels grups,  fins i tot els que més ens van criticar, utilitzen aquesta estratègia en les seues actuacions, cosa que ens ompli d’orgull i valorem positivament.

L’ESCOLA EN ALTRES EDICIONS

 Entre les intervencions al Sona la Dipu cal recordar “la Jota del Casament” que va ser talment una recreació d’un casament del segle XVIII, amb tota mena de situacions i personatges implicats en  aquestes celebracions. Va quedar en la memòria de tots “Les daurades”, aquelles dues balladores completament pintades d’or que donaven entrada als convidats al saló de ball on la majestuositat era la nota predominant en l’escena dels “boleros”.

LA SEMI FINAL 2014

En la semi final d’aquesta edició vam apostar per una recreació d’una festa de màscares emmarcada en una casa senyorial del segle XVIII, amb una introducció als balls molt original, una escenografia  protagonitzada per criades  amb espills i donzelles amb ventalls daurats, amb una coreografia dinàmica, que amb els moviments de les balladores formaven un quadre d’una plasticitat molt lluïdera. Les dues peces de ball: el Bolero Garcia i La Palomita, són dos balls elegants i sumptuosos, lluny de jotes, seguidilles i fandangos que, per alguns, resulten més apropiades per concursar, segons ells al menys una de les peces, ha de ser més “moguda”.  Com resultat d’aquest prejudici els comentaris de l’organització que ens van arribar ens van decebre,  ens van fer sentir menys preuats i incompresos.

Juntament amb açò va influir en nosaltres negativament diversos aspectes:

  • la manera d’organitzar els actes i de tractar els grups:  al Gran Teatre, havies d’entrar ja amb la roba de l’actuació posada, no podiem deixar trastos, perquè no ens van donar camerinos, ni una cadira per seure, hores de “plantó”,  poca amabilitat en el tracte per part dels encarregats d’organitzar, ni una botella d’aigua....
  • La irrealitat del concurs: molts grups es presenten amb balladors i músics d’altres grups que no concursen per tal de reforçar-se.
  • Un jurat en el que no hi havia cap especialista en ball ni en folklore.
  • A més, també ens va arribar als oïts que algun grup tenia mot interès en guanyar a l’Escola, fent d’aquest concurs un objectiu prioritari per anar en contra nostra i superar-nos, la qual cosa ens va decebre i ens va fer acabar de decidir-nos a no entrar en eixe joc que ens sembla insà.

REFLEXIÓ/DECISIÓ DEL GRUP

La semi final 2014 va ser el punt d’inflexió que ens va fer pensar: QUÈ FEM ACÍ?

Ens reunirem tot el grup i vam pensar varies opcions: no presentar-nos a la Final, presentar alguna cosa per eixir del pas sense complicar-nos o el que férem: aprofitar l’ocasió per dir el que pensem d’una manera artística i elegant,  intentant mostrar la nostra línea de treball i transmetre l’emoció que sentim per la nostra tasca, sabent anticipadament que el que anàvem a posar a l’escenari anava a ser polèmic. Per suposat, sense pensar en guanyar, conscients que anàvem a quedar exclosos de qualsevol premi, fins i tot, la desqualificació.

A l’escenari van estar representats, simbòlicament, tres-cents anys d’evolució. per acabar amb una Malaguenya del segle XXI, fusionada, eixample d’evolució i modernitat.

LA FINAL DE SONA LA DIPU. LA NOSTRA ACTUACIÓ

Vam començar pel més enraigat, un cant de batre, la tradició més vinculada a la terra, que surt de l’anima nua: un commovedor cant de batre interpretat, “a capela”, per Juan Carlos Talón. Els balladors, vestits amb la indumentària més tradicional i realista (en contraposició a altre tipus d’indumentària que es van vore al llarg de la nit), van acompanyar el cant amb una coreografia emotiva i d’una plasticitat esplèndida.

A continuació un ball clàssic, l’U d’Aielo, cantat per M. Nieves Gil.

Després la clau del que estàvem fent: un personatge , interpretat per Andreu Tomás, representava un  jove del segle XXI que al seu interior porta la cultura transmesa pels seus iaios, al que li agrada l’herència rebuda, que reconeix que hi ha moltes maneres de fer folklore, que les valora, i nomena una particularitat positiva de cadascun dels  grups que participaven eixa vesprada. però també necessita que el folklore s’adapte a ell, als nous temps, sense competència, sense enfrontaments,  amb l’esperança d’arribar a un enteniment i a una unió en el treball de conservar el patrimoni cultural sense renunciar a l’evolució, a la innovació, a la creativitat....Darrere d’ell els seus avantpassats, com espectres, pul·lulen, evidenciant la seua presència, al principi aliens al que passa però connectant a poc a poc amb ell, per finalment fusionar-se en una emotiva abraçada entre el passat i el futur.

Eixa cohesió es materialitza en l’última peça de ball, La Malaguenya de Barxeta, en una versió de ball fusionada i muntada per Raquel Ferrero i Toni Martínez, utilitzant la versió de Pep Gimeno Botifarra arranjada per Nèstor Munt i executada per la nostra rondalla. Una Malaguenya que vam presentar com una fusió de folklore i dansa contemporània, interpretada per balladors i balladores vestits amb vaquers i espardenyes de careta, que ballen davant d’un jove satisfet que veu complit els seu desig.  Per acabar de deixar-ho clar apareixen, al final del ball, els avantpassats remarcant la fusió i la conformitat entre  els dos mons.

La posada en escena de dissabte va ser tot un repte, un missatge clar i contundent de denuncia, de proclamació de principis i d’esperança, i un acomiadament de L’Escola de Danses de Xàtiva d’aquest tipus de convocatòries.

La creació del muntatge és idea original de Raquel Ferrero i Edu Gandia i és resultat d’una implicació sentida i compromesa de tot el grup. La direcció dels balls fou de Raquel Langa i la direcció excepcional de la rondalla per Juan Ramón Martí.

REACCIONS A POSTERIORI

Fou una grata sorpresa el fet de vore cóm el públic va aplaudir en diversos moments de l’actuació, interrompent inclús el text teatralitzat en el moment que deia “No vull comparar, no vull separar”. A més a més, en acabar, companys d’altres grups ens felicitaren diguent-nos l’emoció que havien sentit i agraïnt el fet que haverem dit: “el que molts pensavem”.

Dir-vos també, que l’acte es retransmetia en directe per Internet i per Mediterrànea TV. Aquesta cadena quan l’actor va començar a proclamar: “No vull competir” va tallar i va posar publicitat. Censura? No ho comprenguem! No ens han entés!

En representació de l'Escola de Danses de Xàtiva

Teresa Pérez i Raquel Ferrero

Contacte

Escola de Danses de Xàtiva
CCX - Centre Cultural Xàtiva

Avinguda Corts Valencianes
46800 Xàtiva


Apartat de Correus, 333


Teléfono: +34 650442744

 

mail: escoladansesxativa@hotmail.com

 

També és pot posar en contacte amb nosaltres utilitzant el nostre formulari de contacte.

 

 2017

VII MOSTRA DE FOLKLORE

GranTeatre de Xàtiva 

 

 

* ArrelatsFolk 2016 *

VI MOSTRA DE FOLKLORE

GranTeatre de Xàtiva 

 

     

22.00h: Concierto recital del histórico grupo de                música celta                   

 

 LUAR NA LUBRE  

presentando en Xàtiva su último disco Extra Mundi.

En el concierto participarán las Collas de dolçaines y tabals.

LA SOCARRÀ de Xàtiva y LA DEGOLLÀ de Alcoi.

                     Gran Teatre de Xàtiva.

Entradas: 12 euros- platea

                 10 euros - anfiteatro y palcos.

Venta de entradas: www.instanticket.es 

También en la Casa de la Joventut y en taquilla del Gran Teatre desde una hora antes del espectaculo, el día de la actuación. 

22.00h: Concierto de música de raíz valenciana                a cargo de

      PEP GIMENO BOTIFARRA y PAU CHÀFER. Presentando su nuevo disco

A un home que ve del poble ningú fa baixar la cara”.

(A un hombre que viene del pueblo nadie le hace bajar la cara)

 

                     Gran Teatre de Xàtiva.

 

Entradas: 12 euros - platea

                 10 euros -  anfiteatro y palcos.

Venta de entradas: www.instanticket.es 

También en la Casa de la Joventut y en taquilla del Gran Teatre desde una hora antes del espectaculo, el día de la actuación. 

Inauguración de

Arrelats Folk Xàtiva 2016.

 

Viernes 23 de septiembre:

 

20.30h: Claustro del Museo del Almodí.

 

Concierto-clase magistral  de música, percusiones tradicionales e instrumentos de cocina a cargo de VANESA MUELA de Castilla y León.

                          Donativo: 3 euros.

                          

Noticies

L'Escola de Danses en la Fira 2012

16 d'Agost, dijous a les 23:30 en el Reial de La Fira

25 D’ABRIL A XÀTIVA

HOMENATGE ALS MAULETS

EL BALL DE TORRENT

Sense desordres ni aldarulls,

24 i 25 de febrer a les 20:30h.

Gran Teatre de Xàtiva