PREMI FORCAT 2018. Sebastià Garrido Rico

MÚSICA I BALLS
17:00 - 22:00
17JUN
2018
 
El Museu Valencià d'Etnologia acull el pròxim 17 de juny un acte dedicat a la música i a ball tradicional valencià per part del grup de danses El Forcat.
 
El jurat ha decidit que el Premi Forcat 2018 és per a Sebastià Garrido, per ser un màxim exponent en els balls tradicionals de La Costera i un gran continuador de persones que li precediren, com Tereseta la Cadirera, Adela Penadés o La Polaca. 
Sebastià Garrido ha contribuit de forma excepcional a la recuperació dels balls populars en desús o desapareguts, al temps que ha potenciat els que s'han seguit ballant. També ha sigut important el seu paper en el Corpus de Xàtiva. En els anys 80 va ser artífex, junt a altres persones, d'un procés de recuperació de la part cívica del Corpus, que s'estava debilitant des de finals dels anys 70, i va potenciar els ballets infantils, com els Cavallets, la Moma, Paloteig, la Magrana...
 
 
"EL FORCAT" va ser fundat en 1992 per Vicente Garijo Hernández i té com a finalitat l'estudi, recerca i divulgació de la indumentària, dansa i música tradicional valenciana. Està compost per diferents seccions: ball, rondalla, cante taula i dolçaines. El grup té una llarga trajectòria d'actuacions per tot el territori de la Comunitat Valenciana, sent aquesta la principal zona d'actuació, encara que, també, ha participat en nombrosos esdeveniments en tot l'àmbit nacional. A més realitza una important tasca de divulgació i recerca del folklore tradicional musical valencià. En aquest àrea desenvolupa treballs de recuperació, ensenyament i difusió de composicions, pràcticament, desaparegudes, i recopilació d'indumentària original tradicional valenciana.
 
 
Lloc: Sala Alfons el Magnànim
Dia: 17 de juny
Hora: 17:00
 

       Sebastià Garrido Rico,                             Premi Forcat 2018

   Parlar de Sebastià Garrido de manera objectiva esdevé per a mi una tasca ben difícil. Certament, em resulta quasi impossible retirar dels ulls el vel d’admiració cap a aquest home senzill, treballador inesgotable i dominat per una passió que l’arrossega a comprometre’s incondicionalment amb les seues arrels.

    Tanmateix, de tot l’IES Josep de Ribera solament el coneixeran uns cinc o sis alumnes; de tot el claustre, segurament, menys de la meitat de professors; dels pares d’alumnes, molt  pocs.

    No obstant això, Sebastià Garrido Rico ha sigut professor del Ribera al llarg de 28 anys. Des de setembre de 1979 va impartir classes d’Història en aquestes mateixes aules i des del 1984 va compaginar la docència amb el càrrec de cap d’estudis del nocturn fins la seua jubilació. Encara més, si a algú li abelleix passejar per l’Institut trobarà una aula al claustre amb el seu nom.

      Personalment, el vaig conéixer quan Sebastià exercia de cap d’estudis, càrrec en què mostrava un sentit de la disciplina rigorosa i un caràcter ferm, certament imprescindibles, i que els anys han apaivagat bastant.

    Ara que ja està jubilat ens hem retrobat, afortunadament per a mi,  en compartir les mateixes passions. Per això, parlaré d’un altre Sebastià, d’aquell que tota la vida ha estat seguint la seua vocació d’historiador, no solament com un ratolí d’arxiu, sinó com un home de camp, compromés amb les nostres tradicions més populars.

    Inesgotable amant de la nostra història més propera i més popular, gran conversador i sobre tot escoltador. Ha recorregut les terres de la Costera i més enllà escoltant i gravant les històries dels vells. El material recuperat al llarg de tota una vida en necessitaria dues més per poder ser catalogat i divulgat.

       Tota aquesta tasca de documentació realitzada amb el rigor propi d’un historiador, és reconeguda i el seu saber, reclamat pertot arreu, dins i fora de la Comunitat. Evidentment, mai ha deixat el seu vessant de docent, ja que continua ensenyant, ara ja fora de les aules, els coneixements de tota una vida d’investigador. I encara que de monografies, articles i llibres en té una caterva publicats, a les conferències se serveix principalment d’una memòria prodigiosa, que fins ara li ha sigut fidel. Imperdonable seria no esmentar II República i Guerra Civil a Xàtiva (1931-1939) obra de tres volums de la qual és coautor amb Isabel Martínez, Germà Ramírez i Josep-Lluís Cebrián, així com l’obra presentada a Vallada més recentment,  juntament amb Isabel Martínez, Vallada, una década de historia.           

   Compromís, disponibilitat, un caràcter conciliador i respectuós trobarem en aquest home, que sempre ha fugit del protagonisme del primer pla. En efecte, si per cas algú se’l troba pel carrer, li semblarà un home més, que acompanya els néts a l’escola, o bé torna de comprar el pa, vestit sense gens de presumpció, amb un semblant amable i afectuós. En res aparenta tot el treball que du entre mans, ni els projectes que té per mampendre. Ara fa una conferència a la Universitat de València sobre la Moma o una xarrada a les ames de casa de Xàtiva sobre els Carros Triomfals del Corpus, ara puja de bon matí al cotxe amb Pep Gimeno i tots dos se’n van a Requena a recollir cançons, rondalles o versaes. Tot, gratiis et amore.

    En veritat, ja poden estar agraïts els xativins per tota la tasca realitzada per aquest home, nascut a Moixent, però que porta tota una vida arrelat a la ciutat de Xàtiva. Recuperador i potenciador del Corpus amb Raquel Langa, encara està treballant al cent per cent perquè aquesta tradició medieval continue viva any rere any pels carrers de la ciutat amb la dignitat i la pompa merescuda. De fet, no solament l’hem de relacionar amb la recuperació del Corpus de Xàtiva, sinó fins i tot amb el de València amb Fermín Pardo i altres, amb els quals va muntar per exemple el ball de la Moma. Poca gent coneixerà que Sebastià va ser el primer que ballà de  Momo a València. I com no, a més a més, està molt lligat a la Setmana Santa Xativina, especialment a la Confraria del Sant Sepulcre.

     Alma mater de l’Escola de Danses de Xàtiva, mestre i fundador l’any 1978, a qui s’uní al poc de temps com a mestra Raquel Langa. A Sebastià  se li deu la recuperació de la dansà a Xàtiva i a tota la Costera. Més de trenta balls salvats de l’oblit, que ara conformen el patrimoni de l’Escola, de Xàtiva, de la Costera i de tota la Comunitat. Els tres discos publicats per l’Escola amb bona part del seu material són sentits i ballats pertot arreu. I és que Sebastià creu fermament en la divulgació generosa del folklore: la cultura popular no pertany en exclusiva a ningú, sinó que és patrimoni de tots.

     Si cal descriure’l com a ballador, el seu estil trenca la rigidesa de la disciplina escolar i aflora una espontaneïtat pròpia del folklore més popular. Sense esforç, amb una elegància gens afectada, de naturalitat innata, però amb una manera de moure’s que tots envegem i que, en part, va aprendre de balladors xativins com Tereseta la cadirera, Adela Penadés, la Polaca, Pasqual Soro o Carmen Bru.

     Actualment, fora de Xàtiva se’l considera un referent dins del món del folklore, al mateix nivell d’altres autoritats com Fermín Pardo o Salvador Mercado, amb qui va compartir balls, projectes i tradicions en la joventut. I bona prova és aquest molt merescut Premi Forcat 2018, que entre altres coses hauria de servir perquè tothom prenguera consciència i valorara què representa la figura de Sebastià Garrido Rico.

 

              Neus Cabrera Tomàs

 

Contacte:

A. C. Escola de Danses de Xàtiva
Centre Cultural Xàtiva (CCX),

Av. Corts Valencianes, S/N

46800- Xàtiva

escoladansesxativa@hotmail.com

Telèfon  +34 650 44 27 44 +34 650 44 27 44

Vols fer-te soci?

Si vols unir-te a la nostra associació, utilitza el nostre formulari per posar-te en contacte amb nosaltres. T'esperem!

Ara també pots conéixer millor la nostra associació a través de les pàgines de Facebook:

- Escola Danses Xàtiva

- L'Escola en dansa

- Corpus Xàtiva