La Font Reial d’Aldomar va ser construïda en la primera meitat del XVIII. En aquella època la plaça s’anomenava d’Aldomar i amb este mateix nom va continuar fins al 1929. No tot el món pot dir que ha nascut un papa en la seua ciutat, de manera que la plaça va ser rebatejada plaça d’Alexandre VI. Les paraules del Borja, que passava per allí d’anada o tornada a sant Pere, quan encara era el cardenal Roderic, van ser suficients per a considerar el núm. 5 la seua casa natalícia. Una placa en llatí n´és testimoni. És més, es creu que el palauet va pertànyer a la família Borja durant generacions. Per això, també es va anomenar un temps plaça dels Borja.

Del canal de Bellús per la porta de Cocentaina i passant per Sant Pere arribava l’aigua a la plaça. Allí mateix, davall terra es trobava una de les motes, d’on eixien els conductes que abastien la font i el barri.

De la font i a costa de l’Ajuntament per ser font reial brollaven fins a 8 plomes d’aigua cavallera per a ús de persones, i alguns creuen que també per a les bèsties. Fins i tot, dels escorrims s’alimentaven les fonts de les cases de la part de baix.

L’elegant font, per a molts de les més boniques de Xàtiva, encara que barroca, no deixa de seguir trets del gòtic. Posseeix un bassi redó de Buixcarró, un arbre en forma de balustrada i una copa poligonal rematada amb una bola.

Els palauets que l’envoltaven, amb el temps, o bé es van abandonar o bé es van convertir en 25 casetes. Així van arribar a poc a poc a la plaça la Escuela Nacional nº1, la barberia de Murillo, Pepe el sabater i el darrer de tots, LLorenç l’antiquari. La gent major va acabar per anomenar-la plaça del Retén, ja que el sereno tenia allí una refugi que feia al mateix temps de magatzem d’estris i de gossera.

Els negocis se n’han anat, moltes cases estan tancades, però la font, elevada enmig de la plaça, resistix solitària i orgullosa. Com si es negara a perdre l’esplendor d’èpoques passades, reclama la mirada de tots els que passen pel davant, entre ells la dels balladors i balladores que costera amunt busquen la dansà del carrer Sant Josep cada primer dissabte d’octubre.