Al carrer de l’Àngel, quasi en l’encreuament amb els carrers En Gai i Pintor Rossinyol, es troba la FONT DE L’ÀNGEL, en el mur d’una casa del XVIII, alçada just setanta anys després de la Crema de Xàtiva. La font, en canvi, documentada ja en 1554, potser no siga tan antiga com la veïna de la Trinitat, però, guanya en anys a la mateixa casa, gràcies a sobreviure a les flames borbòniques. Rep el nom de l’Àngel Custodi, protector de les ciutats i vil·les de tot l’antic Regne, i amb el nom de la font, amb el temps, van batejar el carrer.

De la font solament resta un bassi, monòlit semicircular de Buixcarró. D’ella brollava cavallera l’aigua fresca, procedent del canal de Bellús, i el veïnat en fruïa d’un doll de dues plomes, barata carregar amb les despeses.

Per estar situada en un carrer de volta, la propietària de la casa acostuma a guarnir-la amb garnaldes de flors o palmes i amb un angelet al pas de la Custòdia del Corpus. En canvi, per Setmana Santa, els arriba el torn de passejar pel seu davant a les setze confraries, expressió no solament religiosa, sinó, a més, històrica i artística del patrimoni xativí.