La FONT REIAL DE LA PLAÇA DEL PORTAL DE SANT FRANCESC posa la cirereta a un conjunt històric i monumental de tants com embelleixen la ciutat.

El nom evoca el desaparegut Portal de Sant Francesc, porta de l’antiga muralla. Al costat mateix es va construir el convent dels franciscans, que dedicaven part de la seua obra no solament a instruir els futurs frares, sinó també els estudiants de lletra. Aquests estudis costejats per l’ajuntament són un testimoni de l’educació pública de l’època.

S’alça en una placeta estranya, més cantonera que redona, que durant els anys d’esplendor de Xàtiva rematava el carrer Montcada i albergava una font antiga d’estil gòtic. La necessitat de restaurar-la pel mal estat va portar a modernitzar-la i fer-la barroca. Es coneix, fins i tot, el nom del picapedrer, Marcos Piqueres, i la data de la restauració, 1764.

El bassi monolític de Buixcarró presenta forma de flor amb quatre lòbuls. Al mig un balustre sobre el qual reposa una esfera segmentada guarnida amb quatre canelles de bronze, que abastien els xativins i els forasters amb les corresponents sis plomes d’aigua cavallera arribades del canal de Bellús. Un motiu religiós ens recorda l’església veïna, però la figura de Sant Francesc no ha estat, de continu, coronant la font. L’estatueta actual fou recol·locada en la darrera restauració.

Tan prompte nomenem la font de Sant Francesc, immediatament pensem en una de les entrades més transitades cap al carrer Botigues i als carrers comercials que van a morir a la plaça del Mercat. Molt significativa per a la ciutat, encara que no és el punt d’encontre preferit dels xativins. En canvi, per als forasters anar a cal Roig o a la botiga El Poal o a tantes altres botigues, hui desaparegudes o convertides en locals d’oci, suposava passar primer per la font de Sant Francesc.