La FONT REIAL DE LA TRINITAT, antigament font de Santa Llúcia, advocació del convent dels Trinitaris, data del s. XV i és, de totes passades, la font més antiga del País Valencià. El palau d’Alarcó, el convent dels Trinitaris i el carrer Montcada l’emmarquen i la fan parada irrenunciable als visitants.

Aquesta ornamental font gòtica consta d’un bassi, un tronc i una copa octogonal rematada amb una piràmide d’arestes decorades i coronada, anys enrere, amb l’estatueta de la santa. S’hi identifiquen clarament els escuts de Xàtiva i del Regne i segur que pocs la imaginen policromada. No només el temps i l’erosió de l’aigua l’han desgastada, sinó a més els freqüents desmuntatges i muntatges, atesa l’arribada d’un visitant il·lustre o de la reialesa, com és el cas de Ferran VII. Calia deixar l’espai per als carruatges o bé per als festejos que se’ls regalava i que aquests gaudien des dels balcons.

Encara que hui es troba en desús, abans per cadascun dels huit canons brollava una ploma d’aigua cavallera, provinent del Canal de Bellús, que amb el mateix recorregut abastia quatre fonts veïnals a la plaça, una d’elles al mateix convent.

Una plaça tan emblemàtica havia d’incloure’s entre els carrers de volta. És més, al mes de juny, concretament el dijous posterior a l’octava de Pentecosta, tot i que des de fa uns anys se celebra en diumenge, desfila pel seu davant la processó del Corpus. Tan prompte els Gegants trauen el cap pel carrer Montcada, els visitants obliden, per complet, la font i els Llauradors, les Turques, la Magrana i la Moma, li furten per unes hores el protagonisme.