Arribat l’hivern, visitarem la FONT DE FERRAN VII, ubicada al barri de les Barreres, a tocar del raval de Xàtiva. Encara que té el nom d’un rei, no és una font reial, sinó veïnal. De fet, igual que la font antiga a la qual va substituir i, com era característic de les fonts veïnals, es troba adossada al mur de llevant de la plaça de Sant Jaume. Tot i això, sí que n’hi havia una de reial al bell mig de la plaça, potser per trobar-se en el camí reial que entrava a la ciutat. Conten que va ser eliminada perquè no destorbara el pas al borbó, uns diuen que a Felip V, altres a Carles III. Siga quin siga el monarca, sembla que la van fer fora i la van substituir, primer per una fonteta, més endavant per un xicotet estany amb l’estàtua de José A. Maravall. Hui no trobarem res, és més, el bust de l’acadèmic, empolsegat i oblidat en un magatzem municipal, ha trobat recentment destinació en el carrer homònim, just davant de l’institut Josep de Ribera.

Amb esta font s’acaba el recorregut de l’aigua que des de l’Estret de les Aigües entrava a la ciutat per la porta de Cocentaina. Pels dos cànyols brollaven fins a quatre plomes d’aigua cavallera amb què el veïnat omplia cànters i poals per cobrir les necessitats de cada dia i que servia també per satisfer la set dels vianants.

Al segle XIX s’estilava el Neoclàssic, moda que comparteix esta font amb la del Lleó de l’Albereda. És una font menuda i baixeta, però emmarcada per una falsa porta d’arc de mig punt i coronada amb l’escut de la ciutat. Així que referir-se a ella com humil monument sembla més bé falsa modèstia.

La inscripció està escrita en un afectat llatí decimonònic, llengua de la ciència i encara de moda en els ambients cultes de l’època. Els forasters que pel camí reial entraven a la ciutat o els peregrins de pas cap a Sant Jaume, meravellats davant la monumentalitat de la font, quan s’aturaven a beure un glop d’aigua freda, no en tenien una altra que llegir la inscripció. Així s’assabentaven que el Senat de Xàtiva, o siga l’Ajuntament, amb un tarannà monàrquic, la va manar construir. La va dedicar a Ferran VII i a la seua quarta esposa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l’any 1830.

Hui, esdevé irònic el fet que, amb tant de monarca rondant la seua història, estiga exclosa de la ruta turística Xàtiva, ciutat de les Mil Fonts, només per no ser una font reial. Però encara resulta més irònic que l’antic camí reial s’haja tornat eixida de la ciutat, de manera que els vianants, amagats a l’interior dels vehicles, li donen l’esquena. Així, una mica humiliada, no li resta més que esperar el temps de les processons o la xafogor de l’estiu per sentir-se novament admirada.

FERDINANDO VII ET CRISTINAE AUGUSTAE
FELICITER REGNANTIBUS
SENATUS SETABENSIS AMORQUE PURUS
HUMILE MONUMENTUM TUM DICAVERE
ANNO MDCCCXXX