Subvencionat per Federació Valenciana de Folklore  i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xàtiva, l’Escola de Danses de Xàtiva va muntar una actuació, que en un principi, si no estiguérem patint els efectes de la pandèmia, hauria sigut una doble actuació, dins del projecte d’intercanvis entre grups federats.

La Federació de Folklore de la C. Valenciana organitza cada any una Campanya d’intercanvis musicals. En aquesta dessetena edició i, per raons òbvies, l’intercanvi previst amb el grup de danses d’Alaquàs no es va poder realitzar, de manera que d’intercanvi solament va quedar el nom. L’Escola de Danses de Xàtiva va actuar en solitari i per a un públic,  molt reduït, exactament cinquanta persones, i molt selecte, pràcticament familiars i amics de l’Escola de danses.

Es va preparar un repertori molt nostre, que ens identifica com a Costera arreu del País Valencià. Després de gaudir de la Jota de Xàtiva,  Mari va cantar una versà. A continuació, en aquest ordre van arribar el Bolero Vell, la polka de Pinolón, l’U de Xàtiva, el Dotze i u, el fandango de la Serra de Moixent del darrer disc, el Bolero Enfandangat i la Malaguenya de Barxeta. Per acabar esta primera part, es va tocarà i ballar el Bolero afortunat.

En la segona part va arribar el moment d’acomiadar-nos i tancar l’acte, com mana el costum, amb el Fandango de Tres. Abans, però, va tindre el seu moment especial una altra melodia, La Granaïna de Torrella, perquè va estrenar el ball.

S. Garrido, amant incansable del nostre folklore, ha passat gran part de la seua vida recorrent la Costera i també les comarques veïnes escoltant la gent major amb un intent de salvar de l’oblit melodies, contalles, refranys d’un passat no tan llunyà, com pensen alguns, passat que ens ha fet tal com som.

Al poble de Torrella, el tio Moreno li va cantar una cançoneta, que Sebastià no va dubtar en recollir i salvaguardar al seu bagul sense fons, fins que li va arribar el dia de recobrar la llum. V. Chàfer va fer els arranjaments i la Granaïna de Torrella es va incloure al darrer disc de l’Escola de Danses, presentat a la plaça de Sant Pere l’any 2018.

Sebastià explicava que encara que s’anomena granaïna, en realitat es tracta d’un u, que ha pres aquest nom per tindre una estructura semblant a la Granaïna de Montavener.

Estrenada com una peça de cant, a partir de hui tindrà ball. S. Garrido ha creat els passos i els ha regalat l’estil costerut fruït de l’experiència personal d’anys aprenent, ballant i ensenyant a la Costera.

La Granaïna avança de principi a fi de manera natural, gens forçada, quasi intuïtiva. Qui entenga de ball hi descubrirà clarament l’inici propi dels boleros, el desplante, les arreplegades, el passeig en joc, el puntejar per darrere tan característic dels boleros de l’Escola de Danses de Xàtiva… Destaca també la diferència d’estil i de moviments de braços entre l’home i la dona, tret ben diferenciat en temps passats, però que malauradament està perdent-se perquè cada volta hi ha menys homes balladors.

A un senzill passeig s’afigen tres passaes de sis punts, que no per senzilles es lliuren de l’elegància i de la bellesa merescudes. A la Costera s’estilava batejar les passaes, bé amb el nom del creador, bé amb un tret característic del ball. Així les passaes de la Granaïna s’anomenen, per ordre, la Correguda, l’Encaraeta i el Molinet. L’actuació va arribar a la fi  amb l’estrena del ball de la Granaïna de Torrella i, per a tancar, amb el Fandango de Tres.