A Moixent, era costum que, en faltar dos o tres dies per al dia de Reis, una colla de joves recorreren el terme d’heretat a heretat, cantant, ballant i emborratxant-se, mentre demanaven les estrenes. Amb les viandes aconseguides feien, en acabant, un dinar. Els amos de les heretats, senyors de València, també posseïen casa al poble, al carrer del Parador, lloc de parada de l’exèrcit per repostar les egües.

El grup dels reis estava format per sis homes, dels quals la parella de balladors que feien de cap de dansa s’anomenaven rei i reina, els altres quatre, boleros. El nom de bolero, potser, s’explique pels bots que donaven. La indumentària no s’entén com cap disfressa. El fet que els barons s’abillaren amb brials i mantons, barrets i llaços tenia un clar sentit ritual.

El curiós ball de Reis es va recuperar pels anys setanta, gràcies al record de quan eren menudes de Mercedes Sola, Milagros Ferri i Vicenta Rico Payá, ties de Sebastià Garrido. A la música recuperada, se li han acoblat unes d’entre tantes cobles recuperades a la Costera. El ball, en canvi, encara que creat ex professo, per Sebastià Garrido,  segueix l’estil del tradicional ball del Copeo.

El Grup de Restauració de València l’any 1988 el va mostrar en l’actuació d’homenatge a Pasqual Soro en la plaça de la Seu de Xàtiva. Ara i des de 2018, forma part del repertori de balls de Nadal de l’Escola de Danses de Xàtiva.

Fotografia portada: Rosa Monago

Fotografies a peu de pàgina: Antoni Marzal