Aquells palaus de regalada música,

aquells carrers penombrosos del temps,

aquells escuts on la pedra floria,

aquelles fonts de les clares guitarres,

aquell passat venturós d’albereda,

aquell passat madurat a les bigues,

aquell passat fosforescent de lletres,

aquell passat, aquells cossos, aquells…

Negra la nit, perquè la nit és negra

anunciant adversitats d’oratge, i

puja el fred os amunt, vida amunt.

El carrer blanc, la infantesa perduda,

passa l’amor, duu una flor a la mà,

va il•luminant horroroses escenes.